أصدقائك فاس

dijous, 3 de novembre de 2011

12. INAUGURACIÓ: BARCELONA CAFE ART GALLERY


Per fi ja és una realitat. No ha estat fàcil. La distància ho dificulta una mica. Viatges, comunicacions a distància, malentesos, transports de mobiliari des de Barcelona, seguiment de les obres, ... Tots els problemes i maldecaps han estat superats gràcies a l'amistat i compromís que ens uneix a tots els socis. Fins al punt que socis no és la paraula que defineix ni de lluny la nostra relació. I aprofito l'ocasió per agrair a dos bons amics, el Xavi i el Quim, el seu suport en el moment clau de donar els tocs finals durant el cap de setmana intens de treball i diversió que va precedir l'obertura.
Ara tots els entrebancs ja són història i estem satisfets del resultat, molt satisfets. És allò que volíem que fos. Sempre hi ha coses a millorar però creiem que té un aroma especial, un ambient únic que el fa diferent de tot allò que l'envolta. El video n'és una petita mostra que no li fa prou justícia, però que ajuda a fer-se'n una idea. Ben aviat us enviaré més notícies, fotografies i informació pertinent per si mai us decidiu a anar a Fès i passar-vos pel nostre bar-galeria. Fins ara mateix. Us hi esperem.

dimecres, 5 d’octubre de 2011

11. CATALANA DE FÈS: BARCELONA CAFÈ



Hem comprat i estem acondicionant un local en un dels carrers principals de la Medina, Tala'a Kabira. 
Després de molts viatges a la ciutat, ens vam adonar que si bé la seva atmosfera proporciona a l'hoste una infinitat de sensacions, no és menys cert que l'estretor dels seus carrers -que condueixen a tot arreu, si som capaços de no perdre'ns-hi-; la quantitat de gent en processó desordenada; les mínimes distàncies interpersonals, a què no estem acostumats; les olors intenses i noves que ho envaeixen tot; les menges saboroses però fortament especiades; la constant insistència dels comerciants, obsessionats a vendre'ns qualsevol cosa, a qualsevol preu -que caldrà negociar fins a l'esgotament-; les músiques, que a les nostres orelles semblent laments indesxifrables; demanen, de tant en tant, un respir.
Això és precisament el que nosaltres ens proposem d'oferir: un respir. En la mateixa mesura que el nostre ryad d'ensomni, proporciona l'esperat descans de tot el brogit exterior al final de cada jornada, volem oferir una pausa al viatger, un portaló que permeti entrar, per uns instants, en un món menys saturat, més distès i relaxat. Un lloc on poder prendre un cafè, un pastisset, un refresc, en pau. En un ambient més proper als nostres costums, però alhora també atípic.
Perquè hem percebut la sensació contradictòria de tenir unes ganes boges d'anar-hi i alhora enyorar tornar quan ens hi hem quedat massa dies. Potser aquestes estacions en la sinuosa ruta de Fès, que permeten desconnectar temporalment de l'ambient que t'envolta, poden esdevenir un punt d'equilibri entre els dos mons. Un equilibri que ens ha de permetre gaudir la Medina amb plenitud i forces renovades.
Aquesta estació a mig camí té un nom: Barcelona Cafè. Atureu-vos-hi, no us en penedireu.

English version
CATALANA DE FES: BARCELONA CAFÈ
We  bought and now we are fitting out  some premises in one of the main streets in the Medina, Tala'a Kabira.
After many trips to the city, we realized  that even though the atmosphere provides the host an infinity of sensations
, it  is equally true that the narrowness of its streets , leading  everywhere, if we are able of not getting lost there; the amount of people in untidy procession; the minimum interpersonal distances, which we are not used to; the intense and new odours that invade everything; the special tasty dishes but strongly spiced; the constant insistence of the traders, obsessed to sell us anything at any price -that it will be necessary to negotiate until exhaustion; the music, that for our ears seems indecipherable wails; all of these ask, from time to time, for a break. This is precisely what we intend  to offer: a break. In the same way that our fairy-like ryad  provides the expected rest from all the noise outside at the end of each day, we would like to offer a pause to the traveller, a door which allows to enter, for a moment, in a less saturated, more distended and relaxed world. A place to take a coffee, a cake, a cool drink, in peace. In an environment closer to our customs, but at the same time atypical.

Because we have perceived the contradictory sensation of having some crazy desires to go there and  at the same time miss to be back home when we have been there  for too many days. Maybe these stations in the sinuous route of Fes , which allow to disconnect temporarily of the environment that surrounds you, may become a balance between the two worlds. A balance that will allow us to enjoy the Medina with plenitude and renewed strength.This  halfway station has a name: Barcelona Cafè. Stop there, you won’t regret it.
 

dilluns, 26 de setembre de 2011

10. CATALANA DE FÈS: l'expressió d'una voluntat


Entre gelosies, penombra, encens, càntics, oracions. Una mà, una altra mà. Mirades. Somriures. Tagim. Un brindis. Ja està fet. Cap document, cap paper, només un compromís verbal. Una voluntat compartida. Ens hem donat la mà amb una rialla sincera, al voltant d'una taula i hem menjat i begut per celebrar i segellar l'acord. Cinc amics i un projecte comú i compartit. Queda constituïda la societat Catalana de Fes. Hi hem arribat sense esforç. Una estranya inèrcia ens mantenia estables en la direcció que inconscientment ja havíem anat traçant des de feia temps en els nostres somnis.
L'objectiu? Divertir-se emprenent una aventura que res té a veure amb el que fèiem fins ara. Divertir-se, certament, però posant tota la il.lusió en aquest projecte per tal que esdevingui una realitat. Una realitat que doni fruits i reforci el lligam amb aquesta ciutat màgica. Entre tots hem dissenyat allò que volem crear. Pretenem incorporar un nou pantone en l'acolorida paleta de Fès. Una altra tonalitat que pugui agrair el turista i l'àrab que cerca alguna cosa diferent. No inventem res, només volem reinterpretar i treure de context. Us agradarà. N'estic segur. Ara toca posar-nos mans a l'obra. Per tant si m'ho permeteu, us deixo una estona, però torno desseguida per explicar-vos amb detall en què consisteix tot plegat, i per què creiem que pot ser del vostre interès. No marxeu. Fins ara.
English version

CATALANA DE FES: the Expression of a Will



Among latticework, shadows, incense, chants and prayers. One hand, another hand. Looks. Smiles. Tagim. A toast. It is already done. No document or formal paper, just  a verbal agreement. A shared will. We shook hands with a sincere laugh around a table and we ate and drank to celebrate and to seal the deal. Five friends and a common and shared project. The Catalan society is finally set up in Fes. We have arrived at it without effort. A strange inertia kept us stable in the direction that unconsciously we had been drawing in our dreams for a long time . The objective? Undertaking a fun adventure that has nothing to do with what we have been doing so far. Enjoying oneself, certainly, but putting all the enthusiasm in this project so that it becomes a reality. A reality that gives fruits and reinforces the bond with this magical city. Together we have designed what we want to create. We intend to incorporate a new pantone into the colorful palette of Fez. Another tonality that the tourist and the Arab who looks for something different  can appreciate. We do not invent anything, we only want to reinterpret and to take it out of context. You will like it. I am sure. Now it is time to start working. Therefore, if you allow me, I leave you for a while, but I will back really soon to explain in detail what is all this about, and why we believe that it can be of your interest. Do not go. See you.


 

dilluns, 15 d’agost de 2011

9. UN AMIC A FÈS





Hi ha una peça clau en tot plegat. Vull dir en el fet que Fès m'hagi captivat. Perquè a vegades no n'hi ha prou amb l'encant que respira un lloc per si sol. Perquè es fa difícil entendre de debò un país, una ciutat, un lloc del món, únicament a través de la visió distant, més o menys atzarosa o guiada que podem planificar a través de la lectura d'experiències d'altres o acompanyats d'algun guia turístic. La veritable comprensió i enamorament no sorgeix de la seva arquitectura, paisatges, espectacles,... sinó, i sobretot, de la seva gent; d'entendre com viuen, com pensen, com senten. I esforçar-se a viure-ho com si fossis un d'ells, entre ells i amb ells.
I, per a nosaltres, la peça clau en això té un nom: Fayçal.
Un jove del país que s'ha volcat a fer-nos entendre i viure la seva realitat. Ens hi ha fet entrar per la porta de darrere, sense pretencions ni artificis, sense disfressar res, a peu de carrer. Ens ha explicat i ens ha dut a llocs senzills, des d'on no veus la cultura i tradicions d'un poble, sinó que les vius i les pots capir. Però, sobretot, i molt més important encara, perquè la seva manera de ser ens ha permès, d'una manera recíproca, entregar-nos-hi amb confiança i encetar uns interessants vincles d'amistat en molt poc temps.
Un jove amb il.lusions, amb iniciativa, amb projectes, amb idees noves en un lloc poc procliu al canvi. Amb l'empenta d'engegar peripècies comercials, perquè creu en el seu país, en la seva emergència indiscutible -encara que lenta- cap a situacions de major benestar i progrés.
Darrerament ens ha fet propostes interessants per associar-nos i emprendre un projecte empresarial al cor de la Medina de Fès. Jo crec que no sabrem dir que no. Quina temptació! Quin repte! Què excitant!



English version
A FRIEND IN FÈS
There is a key element in all this. I mean in the fact that Fès has captivated me. Because sometimes there is not enough with the charm that breathes a place by itself alone. Because it becomes really difficult to understand  a country, a city, a place of the world, just only through the distant, more or less hazardous or guided vision that we can plan through the reading of experiences of others or accompanied of some touristic guide. The true understanding and  love does not come from its architecture, shows and events, landscapes... but, above all, of its people; to understand how they live, how  they think and feel. And striving to live it as if you were one of them, among them and with them. 
And, for us, the key element in  all this has a name: Fayçal.
A youngster of the country that he has bent over backwards for making us understand and  live his reality. He has made us enter into this reality through the back door, without being pretentious, without disguising anything, as simple as that. He has explained and taken us to common places, from where you do not just see the culture and traditions of some people, but you live them and you can understand them. But especially and  even much more important , because his way of life has allowed us, in a reciprocal manner, to abandon ourselves with confidence and to begin some interesting bonds of friendship in a  very short time. A youngster with dreams, with initiative, with projects, with new ideas in a place little prone to the change. With the push of turning on commercial vicissitudes, because he believes in his country, in its indisputable emergency -although slow- towards situations of major  well-being and progress. Lately, he has made us interesting proposals to associate ourselves and to undertake a business project in the heart of the Medina of Fès. I believe that we won’t be able to  refuse it. What a temptation! What a challenge! How exciting!

 

diumenge, 24 de juliol de 2011

8. ENTRE PLAT I PLAT: REFLEXIONS D'UN CANVI?



Un dels dies vam sopar dins un Riad, convidats pel fill de l’amo, un xicot molt agradable que és qui gestiona el Riad Daar Noor on ens allotgem. Un lloc preciós, molt carregat de decoració, com aquí s’acostuma, amb una il.luminació romàntica que convidava a gaudir-ne amb intimitat. Però avesats a rebre turistes, sempre t’acaven sorprenent amb algun espectacle inesperat. I entre plats actuacions de música i danses tradicionals i noies ballant la dansa del ventre, tapades únicament per vels acolorits. Vels que contrasten amb la idea, no pas inventada, de la dona mora tapada de cap a peus.


Aquells cossos joves de moviments sinuosos que mostraven molts centímetres de pell amb impudícia no són però la mostra que alguna cosa està canviant al Marroc. És el que és i punt. I deu ser tan antic com el nicab, el burca, el xador o l'hijab. Malgrat tot, jo sí crec que les coses estan canviant. La Medina, ciutat santa i recer de costums i tradicions, i de la religiositat més pura, és plena de joves, nois i noies, que malden per imitar estereotips i estètiques del nostre món. I no és gens estrany veure noies amb pantalons arrapats, sabates de talons i bones dosis de maquillatge passejant amb desinvoltura i normalitat per la ciutat, sense amagar la seva bellesa, ans al contrari, mostrant-la amb orgull. A fora la Medina, a la ciutat nova, això és encara més habitual i acceptat. La tecnologia –internet, antenes parabòliques-, i els corrents migratoris han obert un camí, que esperem que sigui de no retorn, cap a un món més democràtic i lliure, especialment per a la dona.

English version

BETWEEN DISH AND DISH:  REFLECTIONS OF A CHANGE?
One day, we had dinner in a Riad, invited by the owner’s son – a nice guy who runs the Noor Daar Riad where we stayed. A lovely place, traditionally loaded of decoration, with a romantic lighting that invited to enjoy it with privacy. But used to receive tourists, they always end surprising you with some unexpected show. And between dishes, music and traditional dance performances- girls dancing the belly dance, covered only by colorful veils. Veils which contrast with the idea, not invented, of the Moorish woman covered from head to toe. Those young bodies of sinuous movements that show many centimeters of skin with impudence are not an example that something is changing in Morocco. It is what it is and that’s all. And it must be as ancient as the niqab, the burka, the chador or the hijab. However, I do believe that things are changing. The Medina, the holy city and shelter of habits and traditions, and of the purest religiousness, is full of youngsters, boys and girls, who strive to imitate stereotypes and aesthetics of our world. And it is not strange at all to see girls with tight trousers,  high-heeled shoes and good doses of make-up strolling with ease and normality along the streets, without hiding their beauty, on the contrary, showing it with pride. Outside the Medina, in the new city, this is even more common and accepted. Technology -the Internet, satellite dishes-, and migratory flows have opened a path, which we expect is of no return, towards a more democratic and free world, especially for women.
 

diumenge, 26 de juny de 2011

7. VIATGE AL PASSAT EN 32 BITS


Avui toca visitar una adoberia de pell. Medina avall, que no vol dir cap al sud, sinó més aviat cap a l’est, visitarem entre altres coses una “madrasah (escola musulmana d’estudis superiors), el mausoleu del Moulay Idriss i la plaça Seffarine on sentim el repicar constant i cadenciós dels artesans del coure.

Ningú no sembla tenir pressa i si fa més de dos dies que vam arribar a Fes, se’ns farà difícil recordar en quin dia vivim. Aquí el temps l’intuïm realment com a cíclic en sentit estricte; un cicle que dura vint-i-quatre hores i que retorna inexorablement un dia i un altre, sense esperar res, més enllà d’un nou “avui”. Com si el futur no existís. Els cicles més llargs -o la concepció linial del temps- que el nostre imaginari representa en els nostres països d’origen, aquí perden sentit. Potser perquè allà esperem el divendres tan bon punt encetem el dilluns, potser perquè necessitem dibuixar horitzons finits que ens concedeixin assolir fites a mig termini, potser perquè necessitem creure que cada etapa ens autoritza a recomençar de nou... Però ara i aquí –el fet d’estar de vacances també hi ajuda- el temps pren una altra dimensió. Una dimensió que ens permet, fins i tot, anar enrere; just en el moment en què, després d’ensumar un bri de menta i arribar al terrat de la fabrica de pell, ens aboquem a la balconada que dóna a les piscines multicolors de tintats.


La menta és per suavitzar l’olor intensa i gens agradable dels tractaments de la pell. Al davant nostre una imatge fantàstica de colors saturats si no fos, és clar, per les condicions de treball d’uns joves que de ben segur s’hi van deixant la pell –la seva- dia a dia.

És una mostra més de totes les comoditats que tenim a casa nostra i de tot el que hauríem de fer per mirar de millorar les que encara tenen en altres racons de món. Que la reflexió necessària, no ens tregui però, l’oportunitat del gaudi.

English version
Today we have to visit a tannery. So we start our journey down the medina -which does not mean towards the south, but rather towards the east- and on our way we come across, a "madrasah" (Muslim school of Higher Education), Moulay Idriss’ Mausoleum and Seffarine Square where we hear the  constant and rhythmic pounding of copper artisans among other important things.
Nobody seems to be in a hurry and if we arrived in Fes more than two days ago, it would be difficult to remember in which day we are living. Here we guess time as something really cyclical; a cycle that lasts twenty-four hours and that inevitably returns one day and another, without expecting anything more than a new "today". As if future does not exist. The longest cycles -or the linear conception of time  - that our imagination represents in our countries of origin, lose meaning here. Maybe because we hope on Friday as soon as we begin on Monday, perhaps because we need to draw finite horizons which grant us to attain milestones in the medium term, perhaps because we need to believe that each stage allows us to start again... But here and now -the fact of being on holidays also helps-  time takes another dimension. A dimension that allows us, even, to go back; just to the moment in what, after sniffing a twig of mint and getting to the roof of the leather factory, we pour into the large balcony overlooking the multicolor dying pools.
The mint is to soften the intense and not at all pleasant smell of the leather treatment. In front of us a great picture of saturated colors if it was not, of course, for the working conditions of some youngsters that surely keep losing their own skin here day by day.
It is another example of all the facilities that we have at home and of all what we should try to improve for those who still live  in other parts of the world. A necessary reflection, which however does not remove the opportunity of enjoyment.

diumenge, 19 de juny de 2011

6. L’OFERTA INFINITA



De cap a cap dels carrerons principals, diminutes botiguetes configuren la imatge característica d’aquest país de comerciants per excel.lència. Basars tan extremadament petits on sovint gairebé no hi cap ni el mateix venedor. Com petites balmes esculpides a la paret per encabir-hi tot i més: grumolls, fins a la saturació, de rampoines, souvenirs, i tota mena d’objectes absolutament innecessaris –la major part d’ells- i sense preu. L’import es defineix en el mateix moment de la compra seguint un ritual que ells dominen a la perfecció i que a nosaltres ens deixa sempre amb la sensació que hem acabat pagant més del que calia, però contents. El moment de la transacció no és mai un moment reposat. Des que els nostres ulls es fixen més de dos segons en algun objecte, el venedor ens assetja incansablement per a encolomar-nos la peça i si d’entrada no hi ha un no rotund per part nostra, el preu s’acabarà fixant allà on nosaltres no podrem evitar d’acceptar-lo, convençuts que cal aprofitar l’ocasió. La sensació d’haver pagat en excés vindrà després. 
El recorregut triat per en Fuet no és atzarós ni innocent; ell té comisions en aquells comerços on nosaltres acabarem comprant. Potser és la part menys bucòlica de tot plegat, però esdevé absolutament necessària per a ells i, en conseqüència, també per a nosaltres. No miris mai darrera el decorat i gaudeix de la representació com si fos real.  I ens anem aturant, i anem avançant, aturant i avançant,...
English version
From one end to the other of the main alleys, tiny shops make up  the characteristic image of this country of traders. Bazaars which are so small that often not even the same salesman fits. Like small caves carved into the wall to accommodate everything : lumps of souvenirs until the saturation and every kind of absolutely unnecessary objects -the major part of them- and without price. The amount is set at the same time of the purchase, following  a ritual that they master  to perfection and which  always leaves us with the feeling  that we ended up paying more than necessary, but happy. The moment of the transaction is never a quiet one. Since our eyes are fixed no more than two seconds on an object , the salesman besieges us tirelessly to lumber us with the piece and if from the very beginning  there is not a categorical no on our part, the price will end up fixed  where we will not be able to avoid accepting it, convinced that we must leap at  the chance. The sensation of having paid through the nose will come later. The itinerary chosen by  Fuet  is not hazardous nor innocent; he works on a commission basis on  those businesses where we will end up buying. Perhaps it is the less bucolic part of everything, but it becomes absolutely necessary for them and, consequently, also for us. Do not ever look behind the scenery and enjoy  the performance as real. And we keep on stopping, and we keep on advancing, stopping and advancing...