8. ENTRE PLAT I PLAT: REFLEXIONS D'UN CANVI?

Un dels dies vam sopar dins un Riad, convidats pel fill de l’amo, un xicot molt agradable que és qui gestiona el Riad Daar Noor on ens allotgem. Un lloc preciós, molt carregat de decoració, com aquí s’acostuma, amb una il.luminació romàntica que convidava a gaudir-ne amb intimitat. Però avesats a rebre turistes, sempre t’acaven sorprenent amb algun espectacle inesperat. I entre plats actuacions de música i danses tradicionals i noies ballant la dansa del ventre, tapades únicament per vels acolorits. Vels que contrasten amb la idea, no pas inventada, de la dona mora tapada de cap a peus.

Aquells cossos joves de moviments sinuosos que mostraven molts centímetres de pell amb impudícia no són però la mostra que alguna cosa està canviant al Marroc. És el que és i punt. I deu ser tan antic com el nicab, el burca, el xador o l'hijab. Malgrat tot, jo sí crec que les coses estan canviant. La Medina, ciutat santa i recer de costums i tradicions, i de la religiositat més pura, és plena de joves, nois i noies, que malden per imitar estereotips i estètiques del nostre món. I no és gens estrany veure noies amb pantalons arrapats, sabates de talons i bones dosis de maquillatge passejant amb desinvoltura i normalitat per la ciutat, sense amagar la seva bellesa, ans al contrari, mostrant-la amb orgull. A fora la Medina, a la ciutat nova, això és encara més habitual i acceptat. La tecnologia –internet, antenes parabòliques-, i els corrents migratoris han obert un camí, que esperem que sigui de no retorn, cap a un món més democràtic i lliure, especialment per a la dona.

 

English version

BETWEEN DISH AND DISH:  REFLECTIONS OF A CHANGE?

One day, we had dinner in a Riad, invited by the owner’s son – a nice guy who runs the Noor Daar Riad where we stayed. A lovely place, traditionally loaded of decoration, with a romantic lighting that invited to enjoy it with privacy. But used to receive tourists, they always end surprising you with some unexpected show. And between dishes, music and traditional dance performances- girls dancing the belly dance, covered only by colorful veils. Veils which contrast with the idea, not invented, of the Moorish woman covered from head to toe. Those young bodies of sinuous movements that show many centimeters of skin with impudence are not an example that something is changing in Morocco. It is what it is and that’s all. And it must be as ancient as the niqab, the burka, the chador or the hijab. However, I do believe that things are changing. The Medina, the holy city and shelter of habits and traditions, and of the purest religiousness, is full of youngsters, boys and girls, who strive to imitate stereotypes and aesthetics of our world. And it is not strange at all to see girls with tight trousers,  high-heeled shoes and good doses of make-up strolling with ease and normality along the streets, without hiding their beauty, on the contrary, showing it with pride. Outside the Medina, in the new city, this is even more common and accepted. Technology -the Internet, satellite dishes-, and migratory flows have opened a path, which we expect is of no return, towards a more democratic and free world, especially for women.