De cap a cap dels carrerons principals, diminutes botiguetes configuren la imatge característica d’aquest país de comerciants per excel.lència. Basars tan extremadament petits on sovint gairebé no hi cap ni el mateix venedor. Com petites balmes esculpides a la paret per encabir-hi tot i més: grumolls, fins a la saturació, de rampoines, souvenirs, i tota mena d’objectes absolutament innecessaris –la major part d’ells- i sense preu. L’import es defineix en el mateix moment de la compra seguint un ritual que ells dominen a la perfecció i que a nosaltres ens deixa sempre amb la sensació que hem acabat pagant més del que calia, però contents. El moment de la transacció no és mai un moment reposat. Des que els nostres ulls es fixen més de dos segons en algun objecte, el venedor ens assetja incansablement per a encolomar-nos la peça i si d’entrada no hi ha un no rotund per part nostra, el preu s’acabarà fixant allà on nosaltres no podrem evitar d’acceptar-lo, convençuts que cal aprofitar l’ocasió. La sensació d’haver pagat en excés vindrà després.
El recorregut triat per en Fuet no és atzarós ni innocent; ell té comisions en aquells comerços on nosaltres acabarem comprant. Potser és la part menys bucòlica de tot plegat, però esdevé absolutament necessària per a ells i, en conseqüència, també per a nosaltres. No miris mai darrera el decorat i gaudeix de la representació com si fos real. I ens anem aturant, i anem avançant, aturant i avançant,...
El recorregut triat per en Fuet no és atzarós ni innocent; ell té comisions en aquells comerços on nosaltres acabarem comprant. Potser és la part menys bucòlica de tot plegat, però esdevé absolutament necessària per a ells i, en conseqüència, també per a nosaltres. No miris mai darrera el decorat i gaudeix de la representació com si fos real. I ens anem aturant, i anem avançant, aturant i avançant,...
English version
From one end to the other of the main alleys, tiny shops make up the characteristic image of this country of traders. Bazaars which are so small that often not even the same salesman fits. Like small caves carved into the wall to accommodate everything : lumps of souvenirs until the saturation and every kind of absolutely unnecessary objects -the major part of them- and without price. The amount is set at the same time of the purchase, following a ritual that they master to perfection and which always leaves us with the feeling that we ended up paying more than necessary, but happy. The moment of the transaction is never a quiet one. Since our eyes are fixed no more than two seconds on an object , the salesman besieges us tirelessly to lumber us with the piece and if from the very beginning there is not a categorical no on our part, the price will end up fixed where we will not be able to avoid accepting it, convinced that we must leap at the chance. The sensation of having paid through the nose will come later. The itinerary chosen by Fuet is not hazardous nor innocent; he works on a commission basis on those businesses where we will end up buying. Perhaps it is the less bucolic part of everything, but it becomes absolutely necessary for them and, consequently, also for us. Do not ever look behind the scenery and enjoy the performance as real. And we keep on stopping, and we keep on advancing, stopping and advancing...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada