Mentre encara esmorzem arriba en Fuet, el nostre guia de la jellaba marró. Serà ell qui ens menarà -com un pastor el seu ramat- a les millors pastures de la medina. Pastures que atiparan el cap, el cor i l’esperit. I de tant en tant, també enganyarem l’estòmac. És un tipus rialler. Sembla un bon home, però no inspira la mateixa confiança que l’Alaui. S’asseu pacientment en un sofà d’una estança anexa d’on som nosaltres a esperar que estiguem a punt de marxa. Quan tothom està llest, ens despedim de la Radja –l’Alaui ha desaparegut- i travessem la gran porta de l’entrada. La porta, amb la mà de Fàtima que en fa de protectora, separa dues dimensions, dos móns que poc tenen a veure l’un amb l’altre, més enllà de compartir una cultura mil.lenària que en altres temps havia estat poderosa i capdavantera. De res serveix tot el que hem après abans, durant anys d’estudi i de vida als nostres països de més al nord. Cal despullar-se de prejudicis, angúnies, temors, fins i tot de les regles que ordenen les nostres activitats diàries. Observar, deixar-se dur i empapar-se a poc a poc de vida. En fuet detecta la nostra inseguretat i el nostre analfabetisme cultural i ens atura abans d’iniciar la ruta que ell té prevista. Només vol donar-nos unes indicacions bàsiques. De fet cinc paraules de vocabulari àrab i un consell. Les paraules: “som-hi, compte, aturar-se, hola, gràcies”. El consell: no despistar-se; la medina és realment un laberint difícil fins i tot per a alguns d’ells. Som-hi, doncs.
English version
While we are having breakfast, Fuet, our brown djellaba guide, arrives. He will be the one who will lead us -as a shepherd his flock- to the best pastures of the medina. Pastures that will satisfy head, heart and spirit. And from time to time, we will also deceive our stomach. He is a cheerful person. He seems a good man, but he does not inspire the same confidence as Alaui. He sits patiently on a sofa in a room next to ours and waits for us until we are ready to go. Then, we say goodbye to Radja -Allaui has disappeared- and we cross the magnificent entrance door.The door with the protective Fatima’s hand separates two dimensions, two worlds that have little to do with one another, beyond sharing an ancient powerful culture in the past. Nothing of what we had learned before through years of study and experience in our own countries is useful now. It is necessary to take our prejudices, anguishes, fears, even the rules that order our daily activities off. Observe, let ourselves be carried away and soaked up with life. Fuet detects our insecurity and our cultural illiteracy and decides to have a short break before continuing with his scheduled route. He just wants to give us some basic instructions. As a matter of fact, he only wants to teach us five words of Arabic origin and a piece of advice. The words are: "let’s go, be careful, stop, hello and thank you" and the piece of advice: do not switch off; the medina is a really difficult maze even for some of them. Let’s go, then.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada