L'altre dia vam viatjar a un altre món. Pensàvem que havíem contractat un vol amb Ryanair, però no crec que aquesta companyia tingui catifes voladores amb vols directes a les mil i una nits.
Per un laberint infinit -on ni Teseu, amb el cabell d'Ariadna, n'hagués trobat el camí de sortida- vam transitar, acompanyats per un guia amb jellaba marró, que semblava caminar d'esma pel caòtic entrellat de carrerons i carrerons. Colors i olors noves i suggerents ens acompanyaven mentre ens endinsàvem al cor de la medina. Gairebé sense parlar, sota els efectes d'aquest beuratge màgic de perfums i tonalitats, seguíem les petjades del nostre guia. De sobte, en traspassar una arcada fosca que semblava no conduir enlloc, una gran porta a mà dreta se'ns obrí amb la rialla d'una jove, amb túnica grana adamascada i brodada, que ens saludava amb certa timidesa i ens convidava a entrar a un petit paradís. Un petit palau anomenat Daar Noor -o Riad de Carmen- que havia de convertir-se en el contrapunt d'aquell món -per a nosaltres desordenat, inquietant, encisador i plàcid alhora- que acabàvem de deixar rera la gran porta d'entrada; la possibilitat de retornar a un oasi que et transportava a temps remots d’una cultura mil.lenària. Sé que aquest només ha estat el primer viatge. Fes m’ha captivat. Hi tornaré. Molt aviat. Fins ara.
English version
A few days ago we travelled to another “world”. We thought we have booked on ordinary flight with Ryanair but the result was an amazing flight to Arabian Nights.
Through an infinitive maze, where even Theseus with the help of Ariane’s hair would be unable to find the exit, we walked along narrow streets with the help of an expert guide wearing the typical brown djellaba and slippers. Thousands of suggestive colours and smells went along with us while we were going inside the medina’s heart. Nearly without speaking, under the effects of this magic potion of odours and exotic tones, we followed the steps of our guide. Suddenly, while we were crossing a dark arcade which seemed to lead nowhere, a big door on the right side appeared. There, with a broad smile, a woman dressed up with an embroidered, deep-red Damask tunic was greeting and inviting us to enter into a small paradise: a tiny palace called Daar Noor or Carmen’s Riad has to become the contrast between the outside world – a distressing but at the same time charming, placid chaos. The riad offered us the chance to meet an oasis which made us travelled backwards into a remote, thousand-year-old culture. I know that this has just been my first journey. Fez has bewitched me: I promise I’ll come back very, very soon!
M'encantaria anar-hi algun dia i deixar-me encisar per aquesta màgia càlida que descrius. Estic molt contenta de que hagis encetat aquest bloc, m'agrada molt llegir-te i estic segura que poc a poc anirem coneixent Fes a través de les teves paraules per fer-nos amic també. Un petó
ResponEliminaComparto las sensaciones que describes. Pero ese caos que observa un europeo seguramente no lo es tanto para ellos. Esas calles llenas de gente que parece que no llevan rumbo fijo, esos momentos en que te sientes como perdido entre personas que invaden tu espacio de una manera inconsciente, esas llamadas de alerta (ballak! Ballak!) para advertirte que un burro cargado está a punto de arrollarte –que aquí vivirías como insoportables- se convierten en la más pura normalidad en muy poco tiempo y en lugar de crearte angustia o inseguridad te sumergen en ese batiburrillo como uno más de ellos. Me fascinó que entre tanta supuesta pobreza los niños muestran caras felices. Libres de la imposición en que nosotros vivimos, que nos hace creer que la felicidad se sustenta en aquello que tienes (en cuanto a posesiones materiales, me refiero), estos niños rien, tanto o más que los nuestros, juegan y corretean a sus anchas como si vivieran en un pueblecito alejados de cualquier peligro, sin otro juguete que el que ellos mismos puedan improvisar a partir de aquello que nosotros tiraríamos sin pensarlo ni un minuto. Seguramente algo deberíamos aprender de ello, seguramente algo debería mejorar también en sus vidas (o mucho). En cualquier caso un instante de reflexión se hace inevitable.
ResponEliminaEnhorabona Quim,
ResponEliminaper partida doble: per l'experiència tan gratificant que descrius i, també, pel disseny del bloc. És molt i molt maco!
Fes és la meva assignatura pendent (o una de tantes), també compto fer-hi una escapada amb el Ryanair, però encara no he trobat el moment (i l'oferta) que espero.
Vaig ser al sud del Marroc (terra amaziga) fa un any i et recomano, sobretot, Tinehir, i el desert de Merzouga.
I molt especialment El Khorbat - entremig dels dos punts- una antiga alcassaba que ha estat rehabilitada amb ajut del col.legi d'arquitectes sota l'empenta decidida de Roger Mimó. Fer-hi una estada és una autèntica delícia, passejar-se pels carrerons sota teulada, frescs i ombrívols i després inundar-se de llum anant cap al palmerar, una meravella. La gent, gens habituada al turisme, t'acull amb tots els somriures del món.
Pots trobar tota mena d'informació sobre ell i el seu projecte a la xarxa i a partir del meu bloc, pots enllaçar amb un programa de la televisió espanyola on es parla d'aquella zona.
Seguim en contacte